Congrès sus era pèira seca des Tèrres de Lleida 2018
Valoracion e reconeishement des construccions de pèira seca e eth patrimoni que les envolte
Eth territòri de Lleida e es sons entorns amassen ua gran quantitat d’elements construïts ena pèira seca e seguissen er exemple d’auti territòris dera Peninsula e en generau dera Mediterrània, e compden damb diferenti estudis e inventaris elaborats ath torn deth patrimòni, materiau e immateriau, dera pèira seca. Trabalhs que s’an centrat en diuèrsi aspectes e damb diferenti nivèus d’aprohondiment en tot eth territòri nomenat, uns de caracter mès teoric e d'auti damb ua vessant mès practica. Des dera organizacion deth congrès credem qu'arribat eth moment de crear un marc adequat e sòlid entà que toti aguesti trabalhs, es realizadi e es que son per vier, trapen un scenari a on èster exposadi ei valoradi dera manèra que se meriten.
Era candidatura d’aguesta tecnica constructiua en Patrimòni Immateriau dera Umanitat, per un costat, e era reorganizacion deth territòri a conseqüéncia de diferentes accions e qu'an a veir damb era modernizacion des explotacions agràries o damb eth sòn abandonament, per un aute, mos a het a reparar, prumèr, ena gran riquesa de construccions que formen part deth paisatge des nòstes contrades e, segontes, era mancança d’elements e airines de coneishement sus es que mos ajuden ena argumentacion dera sua restauracion, conservacion e incorporacion as inventaris locaus e nacionaus de patrimòni.
Pensam que eth congrès que proposam ei era meilhor manèra de difone e her aflorar tot eth coneishement generat sus era pèira seca en casa nòsta, d’establir un veritable estat dera qüestion, d’elaborar prepauses que dibuishen eth camin a seguir damb eth tractament d’aguest patrimoni e, en definitiva, de reivindicar es construccions de pèira seca desde totes es sues vertents, arquitectonica, sociau, cultura, economica, paisatgistica e mieambientau.
Er objectiu non a d'èster un aute qu'eth de generar sinergies entre toti es agents implicadi en eth reconeishement e era valoracion d’aguesti elements patrimoniaus entà poder dispausar de mès airines que mos permetisquen meilhora era sua proteccion e preservacion.
En aguest sentit, eth congrès ei eth marc ideau entà constituir un observatòri sus eth patrimòni dera pèira seca enes Tèrres de Lleida e encetar collaboracions entre entitats entath ben des construccions de pèira seca.
Eth congrès se desvoluparà el dies 23 ie24 de març de 2018.
Crida de comunicacions, prumèra circulara: 22 de noveme de 2017.
Crida de comunicacions, segona circular: 10 de gèr de 2018.
Data límit entà presentar comunicacions: 18 de hereuèr de 2018.
Notificacion de comunicacions acceptades: 15 de març de 2018.
Liurament de textes definitius: 10 de seteme de 2018.
Comité científic:
Josep Gallart Fernandez, arqueòleg. Associacion culturau era Femosa.
Maria Jesús LlaveroPorcel, archivera. Centre d’Estudis Comarcaus deth Segrià.
Eduard Trepat Deltell, geograf. Centre d’Estudis Comarcaus deth Segrià e Fundacion deth Mon Rurul.
Isidre Pinyol Cerro, licenciat en geografía e istòria. Centre d’Estudis des Garrigues.
Josep Maria Santesmases Palou, fotògraf e paisatgista. Centre d’Estudis Segarrencs.
Mateu Esquerda Ribes, estudiós dera arquitectura rurau e populara. Amics dera Arquitectura populara.
Mario Urrea Marsal, impulsor d’estudis de recerca dera pèira seca e alcalde. Centre d’Interpretacion dera Pèira Seca de Torrebesses.
Assumpció Vilaseca Viladrich, arquitecta, Associacion d’Amics dera Arquitectura Populara.
Joan Rovira Marsal, president deth Centre d’Estudis Literans
Josep Maria Navàs Miralles, oficiau de 1ª damb era construccion damb pèira seca, Centre d’Estudis des Garrigues.
Laia Brualla Piulats, arquitecta tecnica.
Roger Costa Solé, Servei de Recerca e Proteccion, Direccion Generau de Cultura Populara e Associacionisme Culturau.
Montserrat Macià i Gou.
Miquel Torres Benet, istoriador locau, President deth Grop de Recerqu
Comité organizador:
Maria Jesús LlaveroPorcel, archivera. Centre d’Estudis Comarcaus deth Segrià.
Eduard Trepat Deltell, geograf. Centre d’Estudis Comarcaus deth Segrià e Fundacion deth Mon Rurau.
Mercè López Ajamil, tecnica der Institut d’Estudis Ilerdencs
